01 de juny 2015

ENTREVISTA al grup Obeses i Crònica del concert a El Moscou de Torelló

      Foto d'Eduard Morató.


El dia 21 d'abril del 2015, el grup osonenc Obeses va publicar el seu tercer disc, Monstres i princeses, que va presentar per primera vegada en directe el dia 21 de maig a l'Auditori de Barcelona amb la Banda Municipal de Barcelona i el cor.

Però no va ser fins el passat dissabte 30 de maig a la Sala El Moscou de Torelló quan van portar dalt dels escenaris el disc amb la banda convencional.
Aquest concert va començar a les 00:45h i van interpretar totes les cançons del darrer disc (a excepció de La Llegenda de la Rosa i el Drac) i algunes dels discos anteriors com Botifarra amb seques, L'Aria du l'Hermafrodite, Correm! o Ell no era un cowboy entre d'altres. Una de les sorpreses de la nit va ser l'aparició del monstre de l'armari entre el públic, quan sonava la cançó que li dóna el nom.
El públic va estar totalment entregat en tot moment (fins i tot hi van assistir persones disfressades), i va aconseguir que el grup sortís dues vegades a fer bisos.

      Foto d'Arnau Jaumira


A l'I què més? entrevistem a l'Arnau Tordera, líder d'Obeses:

Monstres i princeses serà, segurament, el disc més eclèctic de l'any, tant per estils musicals com per lletres. Com es passa de fer una rumba a una cançó de rock, o d'escriure la lletra de Guapo! a la de La dotzena campanada?

El primer pas segurament és esdevenir pròpiament un artista del nostre temps. Vivim en un món de contrastos, de varietat constant, l'univers del "zapping" afecta totes i cadascuna de les nostres vivències. Així doncs, tot creador que s'expressi des d'aquesta realitat i per a aquesta realitat hauria de fer-ho amb aquesta diversitat estètica. Per nosaltres és una qüestió absolutament natural i si no entenguéssim la creació musical -o tota la creació- des d'aquesta premissa, segurament ens avorriria. Una setmana abans que sortís a la venda el disc, vàreu avançar tres temes.


En un disc on, segons vosaltres mateixos, totes les cançons són singles, com es decideix un avançament?
 
En efecte va ser una tria dificultosa. Vàrem escollir "El monstre de l'armari" per la seva peculiar mescla de gèneres musicals i perquè té el fonament del seu so en el rock, que al cap i a la fi, és d'on venim nosaltres. Així mateix la peça construeix el mite d'un personatge, cosa que ens fascinat i hem utilitzat en d'altres peces com "El tocador de senyores", "La Ben Plantada" etc... d'aquesta manera, el nostre públic també pot construir aquest imaginar o aquesta fauna de l'univers d'Obeses.


En aquest disc segueixen havent-hi els dobles sentits, ja típics d'Obeses. Tot i així, la vostra música ha anat evolucionant des d'
Obesisme il·lustrat (Música Global, 2011) fins ara. Com ha canviat?

Per descomptat. La creació dels nostres dos discos anteriors va suposar un enorme creixement artístic per nosaltres i un aprenentatge gegantí. Obeses no ha tingut mai la intenció de "canviar voluntàriament" la seva manera de crear musica però naturalment un grup que entén la varietat -o la riquesa- com a eix vertebrador de la seva obra, anirà canviant el seu so i les temàtiques de les seves peces de manera orgànica. Mai podem preveure per on encaminarem la nostra obra futura, i això és una cosa fascinant. 


En la cançó La Llegenda de la Rosa i el Drac apareixen una sèrie de personatges amb timbres de veu molt diferents. Com s'interpretarà en directe? Portareu veus enregistrades?

Malauradament als concerts "convencionals", és a dir, els que interpretem només nosaltres quatre, és impossible interpretar una peça d'aquestes dimensions. De tota manera esperem que amb el format d'Obeses 3D, on hi intervenen la Banda Municipal de Barcelona i el Cor d'Obeses, puguem fer realitat la interpretació d'aquesta obra en directe.


La mateixa cançó recorda a musicals com
Els miserables de Víctor Hugo. Això és intencionat? El proper disc d'Obeses, pot ser un únic tema, amb una durada molt més gran del normal?

La peça té una narrativitat i això ja ho connecta directament amb l'univers del teatre musical, o l'òpera. No hi ha una voluntat explícita d'escriure una obra que s'emmarqui dins d'aquest àmbit però és evident que per la seva mateixa naturalesa té molts punts en comú. Un dels elements que difereix és el fet que La llegenda ha estat concebuda exclusivament com a obra musical i per tant pretén o té la intenció que en la seva escolta, sigui el mateix oient qui reconstrueixi l'escena en la seva imaginació.
En referència al proper disc d'Obeses encara no tenim ni la més remota idea de com serà, tot just acabem de concebre aquest. Tenim clar, sigui com sigui, que ha de seguir fascinant i que serà hereu de l'aprenentatge dels 3 anteriors, per tant, de ben segur que l'atreviment hi serà present.


Un fet que destaca del disc físic de
Monstres i princeses és el disseny. Què ens en podeu dir? 

Com va sorgir la idea? En aquest cas vàrem tornar a comptar amb la col·laboració de l'artista osonenc Jordi Farrés. Després d'una trobada en què vam explicar els mons per on transcorria aquest nou disc ell va estar-hi pensant uns dies i llavors ens va fer la proposta d'aquesta dualitat, expressada literalment però també evidenciada en la tècnica fotogràfica i pròpiament pictòrica així com en la gama cromàtica. La dualitat és dita des d'una mateixa cosa i així apareix aquesta idea de la dialèctica negativa que tan ens atrau i que ja havíem utilitzat en peces com "L'ombra sols fuig en la nit".

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada

Copyright © 2016 I què més?