Barcelona recupera les hagadàs catalanes 500 anys després de la seva dispersió

El Museu d'Història de Barcelona (MUHBA) ha aconseguit reunir per primera vegada vuit hagadàs medievals elaborades en zones de Catalunya cap al segle XIV.

La majoria d'aquestes hagadàs es van elaborar a Catalunya però es van dispersar per tot el món després de l'expulsió dels jueus de la Península Ibèrica. El Call o barri jueu de Barcelona va ser destruït cent anys abans de l'expulsió i molts jueus van fugir o van quedar-se com a conversos de manera que van conservar aquests llibres de Pasqua fins a l'expulsió definitiva de 1492.

Aquesta exposició és una oportunitat única per veure aquestes joies medievals que després de 500 anys tornen a casa encara que sigui temporalment. És a més, una bona manera d'apreciar les tècniques utilitzades per a la seva realització. Es pot comprovar que en una època de relativa pau entre jueus i cristians, la seva feina en conjunt va ser capaç de deixar a la posteritat obres tan impressionants com les hagadàs. Primer, l'escriba jueu escrivia el text en hebreu i després els mestres artesans cristians s'encarregaven de realitzar els dibuixos i la resta de detalls.

Les hagadàs estan exposades fins al 5 de juliol al Saló del Tinell de la Plaça del Rei, una zona que està tocant el que va ser el Call de Barcelona. És commovedor pensar que, ara per ara, aquests manuscrits es troben gairebé al mateix lloc on estaven fa 500 anys.  

Aquest article ha estat escrit a partir d'una entrevista realitzada a Ana Bejarano, gran coneixedora de la llengua, literatura i cultura jueva; professora de la Universitat de Barcelona i una de les impulsores d'aquesta exposició.