02 d’abril 2015

Mazoni s'acomiada de l'Arts Santa Mònica

Mazoni va realitzar el passat dimarts 31 de març l'últim showcase del procés compositiu pel qual ha passat. En aquesta ocasió, va presentar les set cançons que ha fet al claustre de l'Arts Santa Mònica.

El cantant bisbalenc es va tancar durant tot el mes de març al Media Quiosc del centre cultural per compondre aquestes set cançons, amb la premissa que totes havien d'estar interpretades per un instrument diferent.


Les cançons


La primera cançó que va interpretar en el showcase final, va ser Vol 714 a Sydney la cinquena que va compondre, amb ukulele (més conegut com a ukelele), tot i que inicialment havia de ser amb violí.
La lletra ens parla d'una experiència personal que va viure en Jaume Pla, quan va anar a l'aeroport amb uns amics, i mentre tot l'aeroport estava en silenci, ells semblava que anessin de festa.
     


La segona que es va poder sentir va ser la quarta que va escriure, i la de la guitarra elèctrica. Sempre que te'n vas a l'Índia és una cançó que, per fer-la, va demanar a través de la xarxa social Facebook que la gent li enviés arguments. Finalment, però, no va utilitzar un únic argument, sinó que va intentar utilitzar-ne el màxim, dels més de 30 que va rebre.
      


Va continuar amb la guitarra acústica per tocar Som exponencials, la segona cançó que va compondre durant la residència. A partir de la idea d'un moviment cíclic, circular, la cançó ens parla de donar voltes sempre al mateix, ensopegar amb la mateixa pedra, etc.
Per fer Som exponencials, va canviar l'afinació de dues cordes de la guitarra, i va fer servir celleta, per tal de donar una sonoritat més pròpia del món guitarrístic.
     


I va arribar el moment de Nirvana. La quarta cançó que va interpretar va ser la tercera que va fer, i la que va marcar l'inici d'una crisi compositiva que va durar diversos dies. Va tocar Desig imbècil amb el baix, una cançó que va escriure inspirant-se amb el grup liderat per Kurt Cobain, on, a través de frases molt breus, de dues paraules, uneix una paraula positiva amb una de negativa, com "fruita podrida", "clau rovellada" o "aigua estancada".
     


Va seguir amb el cinquè instrument de corda, en aquest cas el piano vermell que ha estat la imatge d'aquest "Work-in-progress". Va interpretar la primera cançó que va compondre, Quant temps fa que no plores, que ens parla de les pèrdues de roba que pateix la gent durant l'hivern. 
El bisbalenc va explicar en el concert que mentre l'hivern adverteix que la gent s'ha de protegir i abrigar, hi ha persones que, contradictòriament, perden peces de roba. Per tant, potser aquestes pèrdues no són tan casuals.
     


Va arribar la penúltima cançó, que també va ser la sisena que va realitzar. Es tracta de la primera cançó sexual de Mazoni, que va fer amb una base de Cabo San Roque (Una versió reduïda del que es pot sentir a la segona planta del centre cultural, on hi ha una exposició d'alguns dels instruments que ha creat aquest grup).
      


La última cançó també va ser la última que va escriure. Somnis és l'única cançó que va interpretar amb un instrument de vent, un harmònium que li va deixar el company de discogràfica Guillamino
Per compondre aquesta cançó, va llançar un grapat de petits papers als encaminaments per a invidents del metro, que són un seguit de cinc línies de costat, com si fossin un pentagrama, i així va fer-ne part de la melodia.
La lletra, molt relacionada amb la sonoritat del propi instrument, ens parla d'un món oníric, relacionat amb la realitat.

El showcase final va acabar amb un parell de cançons de discos anteriors: Purgatori i El riu.



El concert es va enregistrar, i es publicarà juntament amb el disc 13.31 (BankRobber, 2010), gravat durant la gira dels 31 dies, i acompanyats d'un llibre del seguiment de les dues experiències que ha fet el periodista Nando Cruz. 

Tot el procés compositiu dels 31 dies es va poder seguir a través del web www.mazoni.cat, on cada dos o tres dies anava explicant què havia fet.

A més, el dia 18 estrenarà al festival Strenes de Girona la nova gira Totes les històries que hem viscut, on reviurà els grans èxits de la seva carrera, i que es podrà veure a la ciutat comtal el dia de Sant Jordi, juntament amb el grup Mishima.

Tot això ho ha fet per celebrar els 10 anys del primer disc en català, Esgarrapada (BankRobber, 2005), i els 5 de la mítica Gira dels 31 dies.



0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada

Copyright © 2016 I què més?