24 de maig 2016

El llibre d'un home sol, de Gao Xingjian


El llibre d’un home sol (一个人的圣经) és una de les novel·les més representatives del premi Nobel de literatura Gao Xingjian, juntament amb La Muntanya de l’ànima. És una novel·la autobiogràfica que s’endinsa, des de la distància del record, al que va viure sobretot a la Xina de Mao Zedong i en la Revolució Cultural, abans de instal·lar-se a França. 

En El llibre d’un home sol els records l’autor els relata en tercera persona, i la narració del seu present a diferents ciutats occidentals i orientals estan escrits en primera persona; aquest desdoblament posa de manifest la necessitat de distanciar-se dels records, massa sovint dolorosos, que li provoquen les experiències de la Xina comunista, i la voluntat de comprendre aquella persona que va ser, sense arribar a ser un jutge dels seus actes ni un simple espectador indiferent. És una novel·la crua, que allunyà al lector de tot idealisme revolucionari; el pragmatisme, la lluita per la supervivència, en un país on regna el totalitarisme i la misèria, es converteix en el revers més real del ideal. 


La multitud de personatges que poblen el llibre malgrat estar retratats parcialment, gairebé els pots sentir respirar a moments, el seu patiment i desconsol està tan ben perfilat, que el paisatge de la Xina de Mao Zedong no podria existir sense el testimoni d’un home, amant de la literatura i la llibertat, com Gao Xingjian. L’escriptura en aquells anys de submissió es converteix en l’única forma de aspirar a la dignitat humana que li queda, a un home que va perdent família, amics i amants, en un país on les relacions personals estan sotmeses i perseguides per el ideal del partit, convertit en un simple eslògan per no perdre el poder o arribar a ell. Conseqüentment, l’autoretrat que Gao Xingjian està mancat de tot idealisme, un retrat senzill i cru, que explora les parts lluminoses i les més fosques, i a la fi, només resta, l’expressió del desig de viure, gairebé sense voluntat, a l’instant present que és l’únic que el pot alliberar. 


El llibre d’un home sol, no obstant, conté una bellesa difícil de definir, una poesia tràgica i esperançadora a la vegada, que s’allunya de crítiques o queixes, de rancors o remordiments. Una novel·la molt recomanable, pels amants de la història i de la humanitat amb consciència.

06 de juliol 2015

Nit de portes obertes al MNAC


El pròxim dissabte dia 11 de juliol, el MNAC (Museu Nacional d'Art de Catalunya) pretén anar a dormir tard, ja que tancarà les seves portes a la una de la matinada. Normalment, els dissabtes, el museu tanca a les 20 h però el vinent té decidit fer hores extres i acabar la jornada més tard de l'habitual. D'aquesta manera donarà pas a La Nit del Museu Nacional d'Art de Catalunya, amb accés gratuït al recinte.

Aquesta és, per tant, una oportunitat diferent de l'habitual per conèixer el museu en la qual a part de poder veure les obres d'art, també es podrà gaudir de música i d'altres activitats programades durant la nit: una actuació organitzada per l'Institut del Teatre i una altra a càrrec del Taller de Músics, un número de circ i comentaris a peu d'obra per descobrir les col·leccions permanents.

En efecte, es tracta d'una alternativa excel·lent per apaivagar la calor d'estiu i acabar el dia amb un bon propòsit cultural observant obres impressionants del romànic, del gòtic i d'art modern entre d'altres.

Per finalitzar, cal afegir que les vistes en sortir del museu no deixaran als visitants indiferents, ja que el MNAC, ubicat al Palau Nacional del Parc de Montjuïc, ofereix un meravellós paisatge de la ciutat de Barcelona.

19 de juny 2015

DOCfield Barcelona 2015: no te'l perdis!

El DOCfield és un festival de fotografia documental i foto periodisme que aquest 2015 està duent a terme la seva tercera edició. És un festival impulsat per la Photo Social Vision, una organització sense ànim de lucre que es dedica a donar suport al fotoperiodisme, organitzant així el World Press Photo i el Docfield any rere any a Barcelona. 

En aquesta edició, ens ofereix més de 40 exposicions, d'entre les quals trobem artistes com Francesco Zizola, Leopoldo Pomés, Laia Abril o Antoni Capella. Cada exposició és única, amb una temàtica i un estil propis, però totes comparteixen el mateix fil conductor, la fotografia documental i/o el foto periodisme. A més a més, el festival també ens dóna l'oportunitat d'assistir a diverses activitats i tallers que han organitzat, que són:

1. Visites guiades clàssiques

Si teniu 1h i ompliu un grup de 25 persones o més, aquesta és la vostra: podeu triar entre diverses exposicions per tal que us en facin una visita guiada! Els preus són:


  • 5 € per a escoles i instituts
  • 6 € per a universitats i graus superiors
  • 8 € pel públic en general
Més informació a: alice.monteil@photographicsocialvision.org / 93 217 36 63




2. Rutes

En aquest cas, ja heu de disposar de més temps, de 3 o 4 hores, depenent del cas. Però de ben segur que valdrà la pena, ja que us espera una visita guiada per diverses exposicions mentre passegeu per Barcelona i analitzeu les diferents maneres d'abordar un mateix tema des de diferents perspectives, fotogràficament parlant. Considereu aquesta oportunitat, perquè a més a més, podeu escollir entre fer la ruta per Ciutat Vella o per l'Eixample.  El preu és de 15€ per estudiants i 25€ pel públic en general, i s'han d'omplir 15 places.

3. A la manera de...

Aquesta és una opció realment interessant. Es tracta d'analitzar la manera de fotografiar d'un autor en concret durant 1h i, després, realitzar un exercici durant 2h en què l'assistent posa en pràctica el que ha après, intentant imitar aquest autor. Costa 20€ per estudiants i/o socis i 30€ pel públic en general, amb un mínim de 10 assistents i un màxim de 15, amb edats compreses entre els 16 i els 99 anys.

De ben segur que nosaltres assistirem a moltes exposicions del Docfield, aquest festival tan interessant; espereu-vos, per tant, cròniques sobre aquest, que encara dóna molt de per si, i el que li queda!

10 de juny 2015

Barcelona recupera les hagadàs catalanes 500 anys després de la seva dispersió

El Museu d'Història de Barcelona (MUHBA) ha aconseguit reunir per primera vegada vuit hagadàs medievals elaborades en zones de Catalunya cap al segle XIV.

Les hagadàs són uns llibres on s'explica la sortida d'Egipte del poble d'Israel durant l'Èxode. La Bíblia narra aquest fet i al llarg dels segles els jueus han continuat explicant l'alliberació en aquest llibre anomenat hagadà, que significa llegenda. Es van començar a elaborar com a llibres cap al segle IV o V d.C. La primera que es coneix és del segle X i es va trobar a Babilònia dins d'un llibre d'oracions. A partir del segle XIII ja hi havia hagadàs com a llibres independents i cap al segle XIV van aparèixer les primeres hagadàs il·luminades com les que es poden veure a l'exposició.

La majoria d'aquestes hagadàs es van elaborar a Catalunya però es van dispersar per tot el món després de l'expulsió dels jueus de la Península Ibèrica. El Call o barri jueu de Barcelona va ser destruït cent anys abans de l'expulsió i molts jueus van fugir o van quedar-se com a conversos de manera que van conservar aquests llibres de Pasqua fins a l'expulsió definitiva de 1492.
Aquesta exposició és una oportunitat única per veure aquestes joies medievals que després de 500 anys tornen a casa encara que sigui temporalment. És a més, una bona manera d'apreciar les tècniques utilitzades per a la seva realització. Es pot comprovar que en una època de relativa pau entre jueus i cristians, la seva feina en conjunt va ser capaç de deixar a la posteritat obres tan impressionants com les hagadàs. Primer, l'escriba jueu escrivia el text en hebreu i després els mestres artesans cristians s'encarregaven de realitzar els dibuixos i la resta de detalls.

Les hagadàs estan exposades fins al 5 de juliol al Saló del Tinell de la Plaça del Rei, una zona que està tocant el que va ser el Call de Barcelona. És commovedor pensar que, ara per ara, aquests manuscrits es troben gairebé al mateix lloc on estaven fa 500 anys.  


Imatge extreta de www.ara.cat


Aquest article ha estat escrit a partir d'una entrevista realitzada a Ana Bejarano, gran coneixedora de la llengua, literatura i cultura jueva; professora de la Universitat de Barcelona i una de les impulsores d'aquesta exposició.

08 de juny 2015

L'actriu Jessica Lange és també fotògrafa, ho vols veure?

El mes de juny tot just acaba de començar i ve carregat d'exposicions fotogràfiques: homenatges a grans fotògrafs de la nostra història, portes obertes a fundacions molt interessants, fotografies socials i documentals, imatges mai vistes... I molt més! Avui, però, us volem parlar sobre l'exposició Unseen, de l'actriu Jessica Lange, en la qual se'ns mostren fotos que mai abans hem vist.

20 anys fent fotos. 134 fotografies escollides. Una actriu que pot presumir d'haver guanyat dos Òscars que ens mostra el viscut durant els seus viatges. La reconeixeu?

Nascuda a Cloquet, Minesotta, té 66 anys i va començar sent model, tot i que finalment es va decantar per l'art dramàtic i, als anys 90, també a la fotografia, art que va deixar de banda quan va decidir dedicar-se al 100% a l'actuació.

El seu debut cinematogràfic va ser interpretant el paper protagonista del remake de King Kong de John Guillermin, i ha actuat en moltes altres pel·lícules com l'adaptació de Bob Rafelson d'El carter sempre truca dues vegades, Frances, Tootsie (film amb el qual va guanyar l'Òscar com a Actriu de Repartiment, com també amb Blue Skies com a Actriu Protagonista) i un llarg etcètera. A més a més, també ha actuat en obres de teatre, com per exemple en l'adaptació d' Un tramvia anomenat desig de Teeneesse Williams a Brodway o en una lectura de La plaça del diamant de la catalana Mercè Rodoreda, dirigida per a Nova York i adaptada per Joan Ollé.

Però el que veureu en aquesta exposició és la seva façeta fotogràfica. Està dividida en dues sèries, "Things I see", amb imatges fetes a França, Itàlia, Finlàndia i Estats Units, i "Mexico, on scene", on veiem fotos del país que tan adora. Totes les fotografies són en blanc i negre i realitzades amb càmeres anal·lògiques, i la majoria no s'han publicat mai abans.

Així que, si hi voleu anar, a continuació us deixem informació que és potser del vostre interès:

Ubicació: Arts Santa Mònica (La Rambla, núm. 7, Ciutat Vella, Barcelona)

Horaris i dates: De dimarts a dissabtes, d'11 a 21 hores. Diumenges i festius, d'11 a 17 h. Dilluns tancat, excepte festiu. Fins el 28 DE JUNY.

Transport: Drassanes (L3). 

Preu: Gratis!

Com sempre, us recordem que ens podeu enviar la vostra opinió a través de les nostres xarxes socials:

Twitter: IQueMesFM


Que tingueu un bon inici de setmana!

01 de juny 2015

ENTREVISTA al grup Obeses i Crònica del concert a El Moscou de Torelló

      Foto d'Eduard Morató.


El dia 21 d'abril del 2015, el grup osonenc Obeses va publicar el seu tercer disc, Monstres i princeses, que va presentar per primera vegada en directe el dia 21 de maig a l'Auditori de Barcelona amb la Banda Municipal de Barcelona i el cor.

Però no va ser fins el passat dissabte 30 de maig a la Sala El Moscou de Torelló quan van portar dalt dels escenaris el disc amb la banda convencional.
Aquest concert va començar a les 00:45h i van interpretar totes les cançons del darrer disc (a excepció de La Llegenda de la Rosa i el Drac) i algunes dels discos anteriors com Botifarra amb seques, L'Aria du l'Hermafrodite, Correm! o Ell no era un cowboy entre d'altres. Una de les sorpreses de la nit va ser l'aparició del monstre de l'armari entre el públic, quan sonava la cançó que li dóna el nom.
El públic va estar totalment entregat en tot moment (fins i tot hi van assistir persones disfressades), i va aconseguir que el grup sortís dues vegades a fer bisos.

      Foto d'Arnau Jaumira


A l'I què més? entrevistem a l'Arnau Tordera, líder d'Obeses:

Monstres i princeses serà, segurament, el disc més eclèctic de l'any, tant per estils musicals com per lletres. Com es passa de fer una rumba a una cançó de rock, o d'escriure la lletra de Guapo! a la de La dotzena campanada?

El primer pas segurament és esdevenir pròpiament un artista del nostre temps. Vivim en un món de contrastos, de varietat constant, l'univers del "zapping" afecta totes i cadascuna de les nostres vivències. Així doncs, tot creador que s'expressi des d'aquesta realitat i per a aquesta realitat hauria de fer-ho amb aquesta diversitat estètica. Per nosaltres és una qüestió absolutament natural i si no entenguéssim la creació musical -o tota la creació- des d'aquesta premissa, segurament ens avorriria. Una setmana abans que sortís a la venda el disc, vàreu avançar tres temes.


En un disc on, segons vosaltres mateixos, totes les cançons són singles, com es decideix un avançament?
 
En efecte va ser una tria dificultosa. Vàrem escollir "El monstre de l'armari" per la seva peculiar mescla de gèneres musicals i perquè té el fonament del seu so en el rock, que al cap i a la fi, és d'on venim nosaltres. Així mateix la peça construeix el mite d'un personatge, cosa que ens fascinat i hem utilitzat en d'altres peces com "El tocador de senyores", "La Ben Plantada" etc... d'aquesta manera, el nostre públic també pot construir aquest imaginar o aquesta fauna de l'univers d'Obeses.


En aquest disc segueixen havent-hi els dobles sentits, ja típics d'Obeses. Tot i així, la vostra música ha anat evolucionant des d'
Obesisme il·lustrat (Música Global, 2011) fins ara. Com ha canviat?

Per descomptat. La creació dels nostres dos discos anteriors va suposar un enorme creixement artístic per nosaltres i un aprenentatge gegantí. Obeses no ha tingut mai la intenció de "canviar voluntàriament" la seva manera de crear musica però naturalment un grup que entén la varietat -o la riquesa- com a eix vertebrador de la seva obra, anirà canviant el seu so i les temàtiques de les seves peces de manera orgànica. Mai podem preveure per on encaminarem la nostra obra futura, i això és una cosa fascinant. 


En la cançó La Llegenda de la Rosa i el Drac apareixen una sèrie de personatges amb timbres de veu molt diferents. Com s'interpretarà en directe? Portareu veus enregistrades?

Malauradament als concerts "convencionals", és a dir, els que interpretem només nosaltres quatre, és impossible interpretar una peça d'aquestes dimensions. De tota manera esperem que amb el format d'Obeses 3D, on hi intervenen la Banda Municipal de Barcelona i el Cor d'Obeses, puguem fer realitat la interpretació d'aquesta obra en directe.


La mateixa cançó recorda a musicals com
Els miserables de Víctor Hugo. Això és intencionat? El proper disc d'Obeses, pot ser un únic tema, amb una durada molt més gran del normal?

La peça té una narrativitat i això ja ho connecta directament amb l'univers del teatre musical, o l'òpera. No hi ha una voluntat explícita d'escriure una obra que s'emmarqui dins d'aquest àmbit però és evident que per la seva mateixa naturalesa té molts punts en comú. Un dels elements que difereix és el fet que La llegenda ha estat concebuda exclusivament com a obra musical i per tant pretén o té la intenció que en la seva escolta, sigui el mateix oient qui reconstrueixi l'escena en la seva imaginació.
En referència al proper disc d'Obeses encara no tenim ni la més remota idea de com serà, tot just acabem de concebre aquest. Tenim clar, sigui com sigui, que ha de seguir fascinant i que serà hereu de l'aprenentatge dels 3 anteriors, per tant, de ben segur que l'atreviment hi serà present.


Un fet que destaca del disc físic de
Monstres i princeses és el disseny. Què ens en podeu dir? 

Com va sorgir la idea? En aquest cas vàrem tornar a comptar amb la col·laboració de l'artista osonenc Jordi Farrés. Després d'una trobada en què vam explicar els mons per on transcorria aquest nou disc ell va estar-hi pensant uns dies i llavors ens va fer la proposta d'aquesta dualitat, expressada literalment però també evidenciada en la tècnica fotogràfica i pròpiament pictòrica així com en la gama cromàtica. La dualitat és dita des d'una mateixa cosa i així apareix aquesta idea de la dialèctica negativa que tan ens atrau i que ja havíem utilitzat en peces com "L'ombra sols fuig en la nit".

El burlesque captiva Barcelona un any més



L'any 2011, l'emblemàtic teatre El Molino, va rebre per primera vegada el Burlesque Festival. Un espectacle carregat d'erotisme, picardia, glamur i diversió que no va deixar indiferent al seu públic i que a partir de llavors es realitza any rere any.

Per això, aquest mes de juny, Barcelona acull durant deu dies un dels festivals més importants d'Europa dedicats al burlesque. Tot i que ja fa anys que va aparèixer, la seva essència es manté molt viva i això és el que es pot comprovar amb les actuacions que ofereix El Molino. Un burlesque més modern sense perdre les arrels i amb números inèdits pensats expressament per la cinquena edició d'enguany.

Aquesta és, per tant, una bona ocasió per gaudir del potencial del Team Molino i de les actuacions de personatges internacionalment coneguts com la britànica Miss Banbury Cross, que delitaran als assistents amb les seves magnífiques exhibicions. Durant els dies 3 i 13 de juny, El Molino seduirà a tothom qui s'acosti al seu escenari representant el contingut del veritable burlesque.

30 de maig 2015

El festival (a)phònica presenta programació


El festival banyolí (a)phònica ha anunciat el cartell de la seva dotzena edició, que tindrà lloc del 18 al 21 de juny, amb noms tan destacats com Paco Ibañez, David Carabén, Mazoni, The New Raemon, Joan Miquel Oliver, Toti Soler & Joan Massotkleiner & Gemma Humet o Xarim Aresté entre molts d'altres.

L'(a)phònica, el festival de la veu de Banyoles, va néixer l'any 2004 com una de les propostes musicals que la ciutat va engegar en el marc de la capitalitat de la Cultura Catalana. En les darreres edicions ha aplegat més de 18.000 assistents, amb artistes reconeguts com Manel, Puntí, Anna Roig i L'ombre de Ton Chien, Paco Ibañez, Sílvia Pérez Cruz & Javier Colina Trio, Miguel Poveda, Facto Delafé y las Flores Azules o Love of Lesbian.

En aquesta edició es presenten una quarantena d'espectacles, amb l'estrena absoluta de 3 espectacles, un dels quals, el de BCN Beatbox Trio, ideat expressament per a aquest festival. 
A part de la música, es torna a incloure en la programació el teatre amb espectacles com Acorar, escrit i interpretat per Toni Gomila, o L'altra cara, de Cor de Teatre.

L'(a)phònica conté tant espectacles i concerts de pagament com gratuïts. Es poden adquirir les entrades aquí.


27 de maig 2015

El festival Petits Camaleons presenta cartell complet



El festival de música per a nens i nenes Petits Camaleons ha fet públic el cartell de la seva quarta edició, amb noms tan destacats com M-Clan, Els Catarres, Blaumut, Els pets, Anna Roig i l'Ombre de Ton Chien, Joan Miquel Oliver, Teràpia de Shock, Halldor Mar, Guillem Roma o Sanjosex entre molts d'altres.

Petits Camaleons és un festival molt diferent als festivals habituals. Els destinataris d'aquests concerts són els més petits, i és per això que els nivells de volum no superaran els decibels òptims per a protegir la salut dels nens, els concerts no duraran més de 30 minuts i seran d'una gran varietat d'estils, i els horaris seran durant el dia, adequats als horaris infantils. A part d'això, cada menor podrà anar acompanyat d'un màxim de dues persones adultes, per procurar que siguin els nens i nenes de 0 a 12 anys els autèntics protagonistes.

Aquesta quarta edició es durà a terme els dies 3 i 4 d'octubre del 2015, i hi haurà sis escenaris diferents, tots dins la població de Sant Cugat del Vallès. El concert de presentació serà el dia anterior, el 2 d'octubre, protagonitzat per Els Pets, i serà l'únic dedicat als pares.

Les entrades per als socis de Petits Camaleons ja estan a la venda, per un preu de 20€ en l'abonament del cap de setmana en les 100 primeres entrades, i aviat estaran disponibles per al públic en general, per un preu de 40€ en l'abonament del cap de setmana, 25€ en l'abonament per dia i 15€ en l'entrada senzilla. Els menors de 3 anys tenen l'entrada gratuïta.

Aquí pots veure el cartell complet:




































L’operació Caramel, de Ian McEwan



L’operació Caramel és la penúltima novel·la de l’autor britànic d’èxit de vendes Ian McEwan. Una novel·la més acolorida, que no explora tant les parts ombrívoles de l’existència, que l’autor considera més humana, on creu que el seu estil s’ha fet més expansiu, un retrat més fidel a les múltiples perspectives de la vida.

Es tracta d’una novel·la molt ben documentada amb ambientació a Gran Bretanya l’any 1972, en plena guerra freda i enmig de la crisi nacional que pateix el país (les vagues mineres, el terrorisme de la IRA, els successius estats d’excepció). Però a banda del component històric de la novel·la, és sobretot una novel·la de caràcter autobiogràfic. La protagonista és una noia, Serena Frome, fent honor al públic majoritari de Ian McEwan, i és ella que relata cronològicament i en primera persona la història en la que es veurà immersa. Només coneixem un esbós de la seva infància i adolescència, la veritable història comença quan, ja havent acabat els seus estudis a Cambridge, és reclutada per l’MI5 (el servei secret Britànic). És tracta, doncs, d’una novel·la d’espionatge, de dobles identitats, d’enganys i confidències, traçada amb astuta intel·ligència que permet que la lectora sostingui l’interès fins el final, un final totalment inesperat i d’una lluminositat aclaparadora.

Però no es tracta de una novel·la convencional d’espionatge, ja que el retrat de la vulgaritat que McEwan fa del MI5 i del seva anquilosada jerarquia patriarcal no es correspon als estereotips d’espies. També resulta poc convencional la missió que li serà adjudicada a la Serena, que es mou sobre el terreny de la guerra ideològica, un fet poc conegut actualment, sobretot pel que fa al bloc capitalista (la CIA, l’MI5) ja que aquests subvencionaven, de forma secreta, escriptors i artistes novells d’esquerres amb la finalitat que el seu art tractés negativament el bloc comunista.

A banda de la seva implicació política, actualment s’ha passat a considerar Ian McEwan l’autor de referència nacional britànic. La novel·la no deixa de ser una història d’amor i d’amistat, i l’autor un expert dels sentiments i les emocions humanes. I també és una novel·la sobre la literatura, la lectora pot endinsar-se en el món de la creació literària a través del personatge de Tom Haley, ja que els seus relats curts irrompen en el curs de l’Operació Caramel, i no sense fonament, la crítica britànica ha comparat la novel·la amb una nina russa.

Copyright © 2016 I què més?